Marlon Brando a la mítica A Streetcar named Desire també llueix una soferta camiseta de asillas (per allò de les ‘axil·les’ a España), camisilla (Colombia), franelilla (Venezuela), bivirí (Perú), musculosa (Argentina)… O sigui, Brando, duu molt ben col·locada una ‘samarreta imperi’ de tota la vida que, a causa d’un grapat de prejudicis rancis i estereotips xenòfobs o socials, no ha estat mai exempta de polèmica i, desafortunadament, també és coneguda com a wife-beater o ‘apallissa-esposes’ i shooter shirt o ‘camisa de tirador’ a EE.UU.

Però, de fet… A qui no li han entaforat els seus pares, de menut, una samarreta imperi sota el jersei de màniga curta per sortir a jugar i dessuar-se sense agafar fred? I… Qui no s’ha posat mai una tank top, tank shirt, A-shirt… d’aquestes de cotó o canalé que es venen com autènticament masculines? Jo… ehem… Sí! I a més, al fer-me-la meva, vaig descobrir que la samarreta en qüestió es veu que té tanta història com anys duu a les calaixeres d’arreu.

El nom de tank top o tank shirt es remunta als feliços anys 20 del segle passat quan la peça ni tan sols era portada per homes sinó que la van estrenar, com a part superior del vestit de bany, unes nedadores de l’equip olímpic britànic de 1912 que ja van ser titllades de desvergonyides per deixar veure els seus braços nuus. D’aquí prové el nom tank ja que, antigament, les piscines se solien considerar ‘tancs’ contenidors d’aigua i top perquè la peça complia les característiques de ‘no tenir mànigues’ i deixar les espatlles al descobert.

La peça de bany va anar evolucionant i, a la dècada de 1930, l’empresa estatunidenca Cooper’s Inc. va tenir la idea de modernitzar la roba interior masculina d’una sola peça típica dels westerns i confeccionar uns calçotets que deixaven les cames a l’aire i eren totalment ‘independents’ de la part superior del cos. Cooper’s els va batejar com a Jockey brief i va revolucionar el món underwear ^{(roba interior)} per a homes anant cap les peces ‘Y-Front’ que donaven llibertat de moviment garantint suport a l’entrecuix masculí i, tot seguit, dissenyant també una roba interior per la part superior del cos que fes joc amb els nous shorts per a homes: la samarreta blanca sense mànigues de cotó acanalat coneguda com a A-shirt ^{(athletic shirt)} o samarreta atlètica/esportiva que es va introduir al mercat amb l’estratègia del ‘suport’ de grans atletes del moment. La samarreta va ser principalment, llavors, feta servir com a roba interior per a homes estatunidencs de classe benestant.

Com a curiositat, estudiosos de la moda, expliquen que els italians, amb el seu gust per la roba i la seva fama de dandis, van popularitzar les tank shirt a Estats Units ja que solien dur una samarreta interior sota la seva millor camisa perquè els eixugués la suor i així no deixar-hi ròdols ni taques que l’enlletgissin i, a l’estiu, als carrers xafogosos de New York, la duien sovint com a peça única per estar més frescos o per ocupar-se de tasques físiques. Val a dir que els migrants italians a USA també han de suportar molts clixés sobre el seu temperament, el seu mode de pensar i la seva manera de socialitzar.

I a partir d’ara, potser et preguntaràs com és que ha estat durant anys i panys anomenada allà wife-beater… Doncs bé, aquí comença un batibull d’històries que em fan anar a parar a l’Institut Tecnològic de la Moda de New York, a la famosa obra Un tranvía llamado deseo i a la seva modista i cap de vestuari que un dia, caminant cap a la feina, va fixar-se en la roba de treball d’uns paletes que va trobar molt escaient per al personatge que Brando representaria al teatre: jeans molt bruts de fang i tan mullats que s’arrapaven escandalosament al cos. L’estilista i l’actor decidiren combinar-los amb una tank top que Brando va mig estripar amb l’objectiu de fer encara més viril i sexual la seva imatge i… Voilà! Naixia el look proletari del migrant Stanley Kowalski de Tennessee Williams que perseguint el somni americà, amb la samarreta suada i matxucada i fent un bon ús del seu caràcter masclista i violent, humilia i maltracta dona i cunyada davant la mirada encuriosida i fascinada d’un públic que acabaria omplint no tan sols aquell teatre novaiorquès sinó les sales de cinema de tot el món. 

A continuació, un reguitzell de realitats socials esbiaixades i un fotimer de samarretes lluïdes a les pel·lícules per Mario Vitale a Stromboli, Terra di Dio, Warren Beatty a Bonnie & Clyde, James Caan a The Godfather ^{(El Padrino)}, Robert de Niro a Taxi driver, Stallone a Rocky, Bruce Willis a Die Hard ^{(La jungla de cristal)}, Edward Norton a American history X, Hugh Jackman a Wolverine ^(Lobezno) i un llarg etcètera d’homes que destacaven per la seva condició social, caràcter, conducta, nacionalitat, peculiar ocupació o per les activitats criminals que desenvolupaven, van acabar “d’estigmatitzar” la peça de roba que alguns troben estèticament tan horrorosa com prescindible i altres ideal per lluir múscul i ‘discretament’ marcar mugrons i rajoleta.

Per si fos poca tota la càrrega simbòlica explicada fins ara, la indumentària que duen alguns criminals quan apareixen als noticiaris i gran part dels detinguts per aldarulls ‘domèstics’ (violadors, assetjadors, delinqüents, franctiradors, assassins…) al reality show estatunidenc COPS sol comptar també amb una samarreta d’aquestes característiques i això fa que s’assigni fàcilment un comportament del tot estereotipat a la resta dels seus propietaris.

A més, aquesta peça també acostuma a estar associada a la cultura bro que sota el lema ‘bros before hoes’ (els germans abans que les putes) ve a ser una mena de ‘fraternitat’, d’agrupació d’amics molt masclistes i molt machotes, predominantment blanca, hetero, homòfoba, camisa Oxford i calçat nàutic nine to five ^{(típic horari laboral USA)}, l’ala de la gorra tipus baseball al clatell i A-shirt i sabatilles esportives en el lleure, que se sent forta i potent movent-se en comportaments extrems que sol gravar amb el seu iPhone: maltractament sistemàtic i cosificació de la dona, violència, consum d’alcohol i altres drogues, intoxicació social emprant la difamació, intimidació, vexació, assetjament sexual a dones i laboral a homes, o ‘el tot s’hi val’ a qualsevol preu que després és celebrat i aplaudit per tota la congregació de ‘germans de juergas’. 

En fi… Després de tot plegat i, per aquestes contrades, veure-la a La pêche aux thons ^{(La pesca de les tonyines)} sota el pinzell de Dalí, ben planxada en alguns posers o chulo-playa, en molts híper-mascles, culturistes i tota la patuleia… Encara rai que els catalans, amb molt més glamur, la bategem com a samarreta imperi —això sí, des de la Itàlia del dictador Mussolini i el seu pervers afany de rememorar l’Imperi Romà— i essent l’outfit ^{(indumentària)} ocasional d’una servidora, la Sarah Connor a Terminator, la Lara Croft a Tomb Raider i algunes altres potents femelles, li donem un altre aire, li fem prendre més virtuosa i elevada connotació…