Fa unes setmanes vaig rebre un mail de S. M. i no és per desmerèixer ningú, però tristament no es tractava d’un missatge de cap dels tres Reis Mags i, afortunadament, que ningú no s’emocioni i sobretot que cap republicà deixi de llegir-me! 😉, no era un mail del rei d’España ni de l’emèrit. En realitat, es tractava d’un bonic missatge d’una lectora de nacionalitat caribenya, Sara Mariona, el contingut del qual parcialment revelaré en aquest post amb finalitat merament il·lustrativa.
Sara Mariona elogiava el meu OHANAMI i aprofitava tan indiscutiblement plaent i divina —sobretot per al meu ego— ocasió per deixar una qüestió a l’aire: “Glòria, a més volia dir-te que m’he fixat en què Jillian cuina un m’imagino que estaria deliciós salmó i per guisar-lo salta uns grans de pebre verd en ghee i la veritat és que, al llegir-ho, això del ghee va despertar la meva curiositat perquè no tenia ni idea de què aquesta jama(aliment, a Amèrica Central) existia […]”.
Així que, donat que m’ha semblat interessant desxifrar el misteri de tan boníssima vianda… Entro a escriure aquest més que saludable, curiós i deliciós post… amb sorpreseta final inclosa! 🤗 T’asseguro que, si ets fan de la mantega i et retens de menjar-ne per por als greixos saturats, a agafar quilos o al colesterol, ja em confirmaràs si el ghee és o no és el seu germà sa quan acabis de llegir-me… Això, clar, si és que abans no te n’has anat corrents a pillar una torrada per untar-te-la i posar-te fins al Q-l 😂🤣 de ghee.
Doncs bé… M’hi llanço de ple! Dedicat als meus lectors i lectores allèn de la mar, a tots els que estan una mica més a prop i, ja que el meu pensament se’n va anar cap a ells quan vaig rebre el mail de la Sara Mariona, dedicat també a SS. MM. els tres Reis Mags —tot i que ja et dic jo que, venint d’Orient i seguint tan formosos 🤩 després de 2000 anys, seran bons coneixedors de les virtuts del ghee.
Si ets una de les persones a les quals no els sona de res o una d’aquelles que ha sentit a parlar recentment del Ghee(Ghrita, en sànscrit) i et sembla que és un invent modern tret de la ment d’algun fanàtic 😉 de la tan de moda dieta Keto(↑greixos saludables i ↑proteïnes ↓carbohidrats), haig d’explicar-te que el ghee ja és citat per les seves propietats com a ‘potenciador de la cognició i la memòria, rejovenidor, afavoridor de la longevitat, afrodisíac i protector contra les malalties’ en el text aiurvèdic del segle XVI Bhavaprakash i, degut al seu magnífic valor nutritiu, al seu aroma i textura, des de la prehistòria és utilitzat en els rituals religiosos indis, en la cosmètica i a la cuina, essent considerat un ‘aliment-medicament’, un Rasayana(essència que et porta al camí, a la consecució del rejoveniment des de dins) amb més de 1000 beneficis per a la salut, el ‘Melic de la Immortalitat i la Llengua dels Déus’ segons els textos vèdics i l’Aiurveda(Aiur=Vida, Veda=Coneixement) —la medicina tradicional d’Índia, practicada des de fa més de 5000 anys, basada en un sistema per potenciar la salut i el benestar que fins i tot ha estat reconegut per l’OMS com a sistema mèdic.
I és que el ghee no és una mantega comuna, ni tan sols una mantega clarificada, sinó que el Ghee aiurvèdic és molt més que això, és un extraordinari producte obtingut a partir de la llet de vaques criades en llibertat, sense sofriment, que pasten en naturals i verds prats0, que es transforma en mantega i, a continuació, es cuina a baixa temperatura i molt amorosament durant una bona estona a fi de separar d’ella els hidrats de carboni —lactosa—, les proteïnes —caseïna—, totes les impureses i l’aigua. I el que queda després de seguir metòdicament aquest procés d’elaboració és el ghee, pur i nutritiu greix, un dels més saludables que existeixen perquè podríem dir que és semblant al greix del cos humà i, en el nostre cervell, no ho oblidem!, el greix representa al voltant del 60% de la seva massa i a fi que les seves membranes cel·lulars continuïn essent flexibles hem d’aportar-li àcids grassos de qualitat, en concret AGPI(àcids grassos poliinsaturats): Omega-3 (especialment EPA i DHA)1 i Omega-6 (especialment l’àcid gammalinolènic(GLA) i l’araquidònic(AA)) els precursors del quals, l’àcid alfa-linolènic(ALA) i linoleic(LA) es consideren AGE(àcids grassos essencials) perquè l’organisme els requereix per al seu normal funcionament i no es poden sintetitzar de manera endògena —cal obtenir-los a través de la ingesta—, i els hi hem de proporcionar amb la nostra alimentació diària perquè són fonamentals per a la cognició, el rendiment intel·lectual, la gestió emocional i el desenvolupament correcte de la funció cerebral. De tot això es desprèn que els àcids grassos a la teva dieta poden promoure i afavorir determinats canvis cognitius i neurofisiològics en el teu organisme. Tanmateix, has de tenir en compte que el cervell consumeix més del 20% de tots els greixos que ingerim en un dia i el nostre sistema nerviós depèn completament d’ells, inclòs el famós colesterol2.1 —al·lucinaràs quan sàpigues que el colesterol representa un 2% del pes del cervell, està associat a la bona salut neuronal i és essencial per a la formació de vesícules sinàptiques, la remodelació de les membranes i noves connexions!— un esterol indispensable per a la correcta transmissió neuronal, precursor de la mielina, de les hormones esteroides i de la vitamina D que, posadet entre els fosfolípids, forma part de la membrana plasmàtica cel·lular i representa entre un 25-50% del total del seu greix; científicament ja s’han associat nivells molt baixos de colesterol al desenvolupament de malalties neurodegeneratives.
A més, es calcula que aproximadament un 35% de l’energia total que necessita l’organisme per desenvolupar la seva activitat diària l’han d’aportar els àcids grassos, adequadament equilibrats i proporcionats entre saturats, monoinsaturats i poliinsaturats. Et sorprendré encara més! 😳 Contràriament a la creença popular que sosté que el cervell necessita unes quantes culleradetes al dia de sucre2.2 per funcionar bé, estudis científics recents realitzats per prevenir i combatre l’Alzheimer han demostrat que el millor combustible per al cervell no és la glucosa sinó les cetones3 i, casualment, les cetones són produïdes pel teu fetge quan metabolitza el greix sa —no el sucre— i el converteix en energia. I és que el teu cervell… adora el greix!, perquè, recordes?, també el necessita per realitzar correctament les seves funcions sinàptiques o de connexió entre neurones —la superfície desplegada que ocuparia l’activitat cel·lular cerebral seria d’uns 25.000m2 amb més de 180.000Km de vies neuronals, i el nostre cervell és fonamentalment ‘gras’ perquè la fluïdesa i la velocitat són elements fonamentals en el seu funcionament i el greix és un bon conductor de l’impuls nerviós.
Ho sé… sembla que surti amb un ciri trencat ara… però… no!, al contrari, veuràs… Quan redueixes el consum de sucre i carbohidrats —estudis recents sobre l’Alzheimer demostren que poden malmetre l’estructura cerebral i alterar la funció cerebral respecte a la memòria i atrofiar l’hipocamp, vinculat amb la formació, organització i emmagatzemament de records; l’organisme els converteix en glucosa per fer-la servir com a energia— a favor del consum de greixos saludables, apareixen les cetones —l’organisme les produeix quan està transformant el greix en energia— que, al mobilitzar-se, ‘cremen’ el greix ‘acumulat’ perquè sigui utilitzat com a ‘gasolina’… I de saludable el greix ghee aiurvèdic, ho és de debò! T’explico… Entre d’altres meravelles que més endavant t’enumeraré, el ghee és molt ric en TGCM (triglicèrids de cadena mitjana) que s’absorbeixen molt ràpidament i es converteixen en cetones(Ketones>Keto), aquesta font de potentíssim combustible que el cos ‘no pot guardar a mode de greix’ —a diferència de la glucosa, l’excés de la qual s’acumula al teixit adipós— sinó que ‘consumeix greix’ i va directa a aportar energia instantània al cervell. Ara et faré al·lucinar 😳 de nou: 1 gr. de greix allibera 6 vegades més energia que 1 gr. de sucre!
Per a l’Aiurveda, l’intestí és el lloc de residència del Vata(Sistema Nerviós) i, per tant, no és d’estranyar que aquesta medicina ancestral sempre hagi relacionat la salut intestinal amb l’estabilitat emocional i un sistema nerviós saludable. A Occident, potser durant els últims anys, hagis escoltat a alguns científics referir-se als intestins com ‘el segon cervell’ i és que fa relativament poc temps han descobert que el teixit que revesteix l’estómac i el sistema digestiu, a l’igual que el cor —allò d’Alejandro Sanz i el 💔 és literal—, té la seva pròpia xarxa neuronal —al teu intestí hi ha 200 milions de neurones, moltes més que a la teva espina dorsal— i està governat per l’anomenat SNE(Sistema Nerviós Entèric) que, a mode de delegació del SNA(Sistema Nerviós Autònom) i a través dels seus sistemes simpàtic i parasimpàtic, es comunica directament amb el teu SNC(Sistema Nerviós Central) i així, permanentment i de mode bidireccional, amb el teu cervell en el fins fa poc conegut com Eix Intestí-Cervell.
Sí, sí, el que sents… El teu tracte gastrointestinal pensa per sí mateix, és molt sensible a les teves emocions i, per si se li hagués passat alguna cosa per alt, al ser íntims amics, li xerra tot al teu cervell-computadora-que-processa-tots-les-dades i viceversa… A veure d’on creus tu que provenen les sabies expressions populars ‘no pair bé un assumpte’, ‘tenir un nus a l’estómac’, ‘fer-se pedres al fetge’, ‘k-gar-se de por’…? Per acabar de sorprendre’t et diré que, al contrari de qualsevol dels altres òrgans del cos, el teu intestí pot ‘funcionar’ solet perquè gaudeix d’autonomia suficient per ‘prendre decisions’ sense esperar a acatar les ordres del cervell —la mucosa intestinal4 està innervada per centenars de milers de neurones del Sistema Entèric i del parasimpàtic i simpàtic del SNA— perquè les branques aferents(porten sang i impulsos elèctrics) hepàtica(del fetge) i celíaca(dels intestins) del nervi vague poden detectar estímuls mecànics5 i químics6 produïts pels bacteris intestinals i transmetre aquests missatges directament al cervell, motiu pel qual els bacteris —et desvelo que van a convertir-se en els intrèpids telegrafistes d’aquest film d’intendència, missatges xifrats i aventures intestino-nervioses— que resideixen a la teva flora o microbiota intestinal7 tenen molt a veure al respecte perquè d’ells dependrà el missatge a transmetre al cervell i viceversa —actualment s’han dinamitzat els estudis científics que tracten sobre els microorganismes que poblen els intestins, la seva relació simbiòtica, el seu equilibri, i l’impacte i els efectes que aquestes poblacions puguin tenir sobre patologies mentals com la depressió, el trastorn bipolar, l’estrès, l’ansietat, el TDAH, l’autisme i les malalties neurodegeneratives; en relació a aquesta sensibilitat-emocionalitat de l’intestí i la seva manifestació en el pensament-comportament, tan sols apuntar que el Dr. Edward Bach, cirurgià, bacteriòleg i patòleg anglès, descobridor i creador del Sistema Floral que porta el seu nom, ja en els inicis del segle XX, buscant l’origen de la malaltia —per si tens curiositat, t’informo de què no el va trobar allà—, va analitzar la composició bacteriana dels intestins dels seus pacients i va establir una relació directa entre la seva personalitat i les malalties cròniques que els afectaven donant lloc a les seves encara avui vigents vacunes homeopàtiques(els 7 nosodes).
Una altra dada interessantíssima perquè vagis reflexionant sobre la —per a la ciència moderna— ‘acabada de descobrir’ neuroactivitat de la teva microbiota és que… Una persona adulta compta amb uns 30 bilions de cèl·lules en tot el seu organisme i el seu intestí conté, atenció a la xifra!, al voltant de 40 bilions de bacteris! Com se t’ha quedat el cuerpo serrà? 😉 El meu… t’asseguro que els posarà a currar… o sí o sí! 😂🤣 Per si aquesta allau de dades i sucosa informació et semblés poc sorprenent, s’ha calculat que al voltant del 70% de les cèl·lules del teu Sistema Immunològic resideixen a l’intestí, així que si pateixes problemes intestinals pots ser una persona més vulnerable i propensa a contraure virus o infeccions; a més, el sistema immune associat a l’intestí a través del sistema limfàtic o GALT analitza minuciosa i constantment tot el que menges per si entren agents patògens als que s’ha d’aniquilar… I ara… al·lucina!, perquè també s’ha descobert que la microbiota té una destacada influència en la generació de dopamina —ja hi ha evidències de què es sintetitza a l’intestí; està involucrada en la regulació del plaer/recompensa, la relaxació, la motivació i la conservació dels records— i el 95% de la serotonina8 es fabrica a l’intestí i, a través del nervi vague i del sistema circulatori, participa en els intercanvis d’informació que es produeixen a l’Eix Intestí-Cervell, amb el que podem arribar a comprendre que ja no és solament que ‘l’home és allò que menja’ sinó que parafrasejant la cèlebre —i erròniament adjudicada a Hipòcrates— sentencia del filòsof alemany Ludwig Feuerback, vist això i segons el meu criteri, també pensarem i ens comportarem segons allò que mengem, no creus?
Bé, no m’enrotllo més… Seguim amb aquesta particular masterclass de bromatologia, microbiota i sistema nerviós, de la mà del germà sa de la mantega…
El ghee aiurvèdic —aquesta medicina reconeix 8 tipus de ghee segons la procedència animal de la llet i considera les prescripcions amb ghee anyenc de vaca les més potents i beneficioses— o provinent de pasturatges naturals és un aliment ric en energia i en àcids grassos essencials(AGE) —linoleic(LA) i araquidònic(AA)—, omegues, carotenoides i vitamines liposolubles A, D, K i E, vitamines B, magnesi, calci, antioxidants, fosfolípids i factors promotors del creixement. També aporta components com el CLA9 —les vaques alimentades amb pastura en produeixen fins a 500 vegades més que les alimentades amb pinso—, l’esfingomielina10 i l’àcid butíric, amb contrastat potencial antiinflamatori i antioxidant —neutralitza l’acció dels radicals lliures.
El seu contingut en AGCC(àcids grassos de cadena curta) que són produïts al colon o intestí gruixut a causa de la fermentació de la fibra per part de la microbiota —àcid acètic, propiònic i butíric— fa que el ghee es consideri molt beneficiós i superior en qualitat a altres greixos.
Conté AGCM(àcids grassos de cadena mitjana) i TGCM(triglicèrids de cadena mitjana) —són més hidrosolubles que els de cadena llarga AGCL i amb prou feines estimulen les secrecions biliars, no s’incorporen als quilomicrons11 i no participen de manera directa en la lipogènesi12, incrementen l’efecte termogènic13 dels aliments i en la seva metabolització eleven la formació de cossos cetònics i el seu efecte saciant— de gran valor per a l’organisme que, si l’enteròcit no utilitza amb finalitats energètiques, es disposen per viatjar directament pel torrent sanguini via vena porta —la seva velocitat és 250 vegades superior a la del flux limfàtic— al fetge que els absorbeix directament, sense ‘sobrecarregar-se’ de feina, els oxida o ‘crema’ per subministrar energia a gran rapidesa i, convertits en cossos cetònics, es dirigeixen a qualsevol part del cos que necessiti aquest punch(en boxa: cop potent) energètic; en definitiva, es digereixen, absorbeixen i metabolitzen tan ràpidament com la glucosa però sense estimular la secreció d’insulina ni alterar la glucèmia. El ghee també compta amb AGPICL(àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga) nutricionalment molt preuats per a l’organisme. A més, el seu contingut en àcids grassos de cadena imparella —concretament el pentadecanoic i heptadecanoic, que abunden poc i únicament es sintetitzen al rumen14 dels remugants— fa que la ingesta del ghee estigui associada a una disminució del risc de diabetis i de malalties coronàries i cardiovasculars.
El ghee aiurvèdic, com et comentava uns paràgrafs més amunt, resulta també una molt bona font de CLA amb demostrat efecte antidiabètic, en la reducció de l’adipositat, en la millora de l’acció de la insulina i en la transducció del senyal muscular-esquelètic. Tanmateix, el seu contingut en LA(àcid linoleic) disminueix els mediadors15 en processos com la inflamació i les reaccions al·lèrgiques. En concret, el seu contingut en AA(àcid araquidònic) —àcid gras essencial poliinsaturat amb importants funcions metabòliques i reguladores que forma part de les membranes cel·lulars i és un precursor de nombrosos mediadors inflamatoris— disminueix la secreció de leucotriens —mediadors lipídics de la inflamació que es generen a les cèl·lules mieloides i participen en processos que malmeten òrgans i teixits; solen anar acompanyats de la producció d’histamina i prostaglandines— i prevé les complicacions de la malaltia diabètica, aterosclerosis i problemes cardiovasculars. Respecte a l’àcid butíric contingut en el ghee i als seus beneficis a nivell físic, mental i emocional podria escriure’t una enciclopèdia, però em donaré per satisfeta comentant-te’n quatre cosetes i donant-te un truquet aiurvèdic per tenir un son reparador i, al matí següent, afrontar el teu dia activament i assertivament… El butirat és la font preferida d’energia per als colonòcits, dóna suport a l’assimilació de nutrients i l’eliminació del rebuig com a funcions clau de la digestió, estimula la microbiota neuroactiva i, arribats a aquest punt, en aquesta trama d’aventures i missatges xifrats via Eix Intestí-Cervell, resta clar que tornen a prendre protagonisme ‘ells’, els telegrafistes que habiten pertot arreu del teu intestí, que es nodreixen del que ingereixes i als quals, per assegurar la seva integritat i no comprometre la seguretat nacional del teu organisme, has de proporcionar la intendència adequada perquè estiguin envoltats d’una molt diligent fibra insoluble16 que netegi els raconets de les teves parets intestinals i així puguin tranquil·lament fermentar al colon les quantitats adequades de fibra soluble i MAC17 —atenció!, no has de menjar-te la teva computadora ni el teu laptop marca Apple, no!, això només utilitza-ho per llegir-me i aprendre a gaudir d’una vida sana i presumir de com te la xales!— perquè, al cap i a la fi, depenent de la qualitat de la teva ingesta transmetran un o altre missatge al teu cervell perquè actuï en conseqüència. Així, els ‘operadors tècnics’, aquests telegrafistes protagonistes indiscutibles de la trama Intestí-Cervell generen metabolits18 que també es converteixen en AGCC amb incomptables beneficis nutricionals, metabòlics, immunitaris i antiinflamatoris per a l’organisme.
El butirat és, a més d’això, considerat el més important dels AGCC per a la salut humana, al ser la font principal d’energia per als colonòcits19 que tenen un important paper en l’absorció d’electròlits20, aigua i nutrients, i no només participen en l’absorció dels AGCC produïts per la fermentació de la fibra, sinó que poden modular l’estrès oxidatiu i fins i tot regular l’expressió de gens i processos d’inflamació. Addicionalment, a l’àcid butíric se li atribueix un paper destacat en l’expressió de gens que activen la gluconeogènesi21 intestinal i d’aquesta manera s’involucra en la regulació dels nivells de glucosa i l’homeòstasi22 energètica; a més, indueix l’apoptosi23 de cèl·lules malignes o malmeses, actua com a protector del cervell, prevé malalties degeneratives, té poder antiinflamatori, millora la funció del sistema immunològic actuant sobre els limfòcits T o Tregs que controlen les respostes immunitàries de partícules estranyes o pròpies —antígens— i prevenen les malalties autoimmunes, contribueix a la producció de la mucosa, regula el seu pH i manté la impermeabilitat de la paret intestinal. És molt important assenyalar que els AGCC com el butirat, el propionat24.a i l’acetat24.b —són capaços de travessar la barrera hematoencefàlica, arribar a l’hipotàlem i regular els nivells de GABA25— són distribuïts igual que altres metabòlits, hormones intestinals i neurotransmissors a través del sistema circulatori i, a la vegada, estimulen el nervi vague26 —que no és el més mandrós ni gandul de tots els teus nervis, no, al contrari; és el més llarg, el que més ‘vaga’ per tot el cos i, precisament per això, la seva acció és de vital importància en aspectes tan fonamentals com la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la digestió, el son i, fins i tot, la parla.
Si sents que no descanses a les nits, tens tendència a augmentar de pes28, pateixes d’estrès psicosocial, ansietat o nerviosisme ‘sense raó aparent’ i falta de concentració, si et veus flaquejar a l’hora de prendre decisions i inclús sents deteriorada la teva determinació durant la jornada… pots estar fent front a un dèficit en la ‘fabricació’ de butirat o, en la teva microbiota, comptar amb molt poquets bacteris dels que el fabriquen. 💡🧚🏻♀️ Take trukito: Pren-te una cullerada de postres ben carregadeta de ghee abans d’anar-te’n al llit, fosa directament a la teva boca mode xarrupar-la-cullera-després-de-treurela-repleneta-de-gelat-de-la-tarrina-Häagen-Dazs o dissolta en un got de llet ecològica calentona —desnatada o semidesnatada, amb una mica de mel de taronger pura sense filtrar o gens, amb cacau pur o sense, això ja segons prefereixis— ja que a més de proporcionar-te aquesta classe de seguretat diürna propiciarà que tinguis qualitat de son nocturn perquè el butirat que conté el ghee, a l’absorbir-se a l’intestí, serà captat pel nervi vague i l’estimularà, viatjarà ràpidament fins al fetge per la vena porta, l’activarà en la justa mesura generant cossos cetònics que sadollen, relaxarà el teu cervell i et gronxarà en els braços de Morfeu i ja, quan estiguis somiant amb els angelets, s’iniciarà més rabent i veloç la teva neteja glimfàtica. I això… et preguntaràs… què significa? Doncs significa que, quan dormim, les neurones continuen despertes i utilitzen les ones rítmiques de les fases del nostre son per facilitar el moviment del líquid cefaloraquidi a través del teixit cerebral —protegit per la barrera hematoencefàlica que ha travessat el butirat que has ingerit— i drenar així, mitjançant el sistema glimfàtic —el tècnic escombriaire del SNC en els mamífers—, el rebuig metabòlic que les neurones han generat mentre de dia estem desperts i no paren de consumir energia per a les nostres tasques cognitives. Ah! I si prens el meu truquet 💡🧚🏻♀️ GHEE–NOCTURN amb el teu got de llet 💡et quedarà ideal si ho emulsiones amb una mini-batedora de mà💡 i li afegeixes una culleradeta de carbonat de magnesi29 en pols… Ja ho has brodat! 🧘🏻♀️ Oli en un llum!
Perquè a més d’aquest descans realment reparador i del punch cognitiu i assertiu que et donarà aquesta combinació durant la teva jornada, en cas que pateixis una mica d’estrenyiment, el suau efecte laxant i antiàcid del magnesi sumat a l’efecte emol·lient i netejador del ghee t’asseguraran que, al matí següent, facis una visita puntual i molt eficient al distingit —com solia puntualitzar el meu veí— Sr. Roca 🚽. Si necessites més punch per descansar plàcidament, et suggereixo la meva Formulació 💐😴 DORMIR i si necessites un extra de punch per afrontar el teu dia a dia assertivament, et suggereixo la meva Formulació 💐💪🏻 AUTO-CONFIANÇA/AUTO-AFIRMACIÓ.
I què et sembla si… ja que estem en mode bujol i aigualejar… et dono un altre truquet a fi que puguis gaudir amb una altra virtut aiurvèdica del ghee… la de netejar el teu organisme de metalls pesats, contaminants ambientals i pesticides —s’adhereixen a ell i els elimina junt amb totes les toxines solubles en greix que es troben en els teixits profunds—, alliberar-lo del greix acumulat30 amb la seva corresponent càrrega emocional —l’Aiurveda sosté que a les cèl·lules grasses s’emmagatzemen les emocions tòxiques o ‘ama mental’—, i, ja que hi som… nodrir-te i vitaminar-te, posar-li fàcil al teu sistema immune, afavorir la teva capacitat creativa, aclarir-te la ment, activar el teu metabolisme, millorar la teva digestió, la teva veu, el teu to muscular, la suavitat de la teva pell i la lubricació dels teus ullets… Sííí? Et sembla bé? Doncs… 💡🧚🏻♀️Take trukito: Es tracta de què cada matí, en dejú, prenguis un got d’aigua entebionada amb una cullerada de postres ben pleneta de ghee, el suc d’una llimona31 ‘sense colar’, és a dir, amb tota la seva polpa inclosa, ben espremuda i rebregant al màxim ‘el blanc’ de l’interior i, si ho vols endolcir una miqueta, un polsim de canyella de Ceilan 💡et quedarà ideal si ho emulsiones en una batedora de vas o fas servir una mini-batedora de mà!💡 Pren-lo sense pressa, en uns quants glopets i, sobretot, tenint en compte que no has de menjar ni beure res més fins que hagi passat mitja horeta ben bona; és ideal fer-ho a diari però si ho prefereixes, per exemple, pots establir una rutina de 3 o 4 dies seguits a la setmana. Ah! Si vols que, novament, et quedi tot brodat, et suggereixo que acompanyis el meu truquet 💡🧚🏻♀️ GHEE–LLIMONADA amb la meva Formulació 💐🍋 DETOX I així… Vés-te preparant per experimentar la flor i nata del benestar!
CONTINUARÀ amb la Part II del post… i no et perdis… 🤗 la sorpreseta final!
0l’herba fresca, les branquetes, les fulletes, les baies… tots els vegetals que ingereix una vaca criada sense hormones, sense antibiòtics ‘preventius’ i en llibertat, són el que realment converteix una llet normal en una llet superior pel que fa a la seva palatabilitat i qualitat nutritiva; pel tipus de nutrients que conté, si la vaca no ingereix pastura natural, el ghee deixa de ser realment valuós per a l’organisme perquè no compta amb la mateixa quantitat d’àcids grassos essencials, omegues, vitamines…
1EPA es un àcid gras bàsic per a la regulació de la funció cerebral pel que fa al senyal cel·lular i al rec sanguini neuronal, el correcte desenvolupament del cervell i la vista, i la síntesi de prostaglandines; es pot convertir en DHA, que és un àcid gras estructural perquè forma part de les membranes cel·lulars; estudis científics situen la millor proporció entre EPA i DHA en 4:1.
2.1 en un altre post ja et destruiré el mite sobre la suposada ‘maldat’ del colesterol; 2.2més del mateix, però al contrari: en un altre post ja et destruiré el mite sobre el suposat ‘benefici’ de les culleradetes al dia, la ‘necessitat’ i el ‘consum màxim recomanat’ de sucre a la dieta.
3les cetones són combustibles alternatius que fabrica el fetge quan, davant l’escassetat de l’abastiment de glucosa, descompon els greixos per utilitzar-los amb finalitats energètiques; en les persones sanes apareixen naturalment durant la nit, el dejuni o les dietes baixes en carbohidrats —cetones per inanició o nutricionals— i la glucosa en sang es manté normal o baixa perquè és regulada per l’equilibri exacte d’insulina, glucagó —hormona secretada al pàncrees que promou la degradació dels polisacàrids i els lípids i s’allibera en resposta a la hipoglucèmia— i altres hormones; en aquests períodes d’‘inanició’, els nivells d’insulina baixos i els de glucagó i epinefrina relativament normals afavoreixen l’alliberació del greix del teixit adipós, que viatjarà pel torrent sanguini fins arribar al fetge que el processarà per convertir-lo en cossos cetònics que, a la vegada, circularan de retorn pel torrent sanguini per ser recollits per la musculatura i altres teixits a fi d’alimentar el metabolisme de l’organisme.
4la mucosa intestinal està principalment formada per enteròcits —cèl·lules epitelials que recobreixen l’intestí prim—, colonòcits —cèl·lules epitelials que recobreixen l’intestí gruixut o colon— i la microbiota intestinal, que es troba ben escampadeta sobre totes aquestes cèl·lules epitelials; sabies que els teus intestins prim i gruixut tenen una llargada de 7m (6m+1.5m respectivament) i la superfície amb més contacte amb el medi exterior que tens al teu cos, encara que pugui semblar-te increïble, ni la veus ni la toques? No és la teva pell, no… és la superfície de l’epiteli intestinal! Sí, els teus budellets!
5 per exemple la tensió i distensió abdominal.
6hormones, neurotransmissors, molècules inflamatòries…
7la microbiota intestinal és el conjunt d’uns 10 bilions de microorganismes que colonitzen el sistema digestiu, entre ells 1000 espècies i 7000 soques de bacteris; s’ha demostrat que una part de la microbiota és genèticament heretada, l’altra és exclusiva de cada persona i depèn de la seva alimentació, de l’entorn en el que viu, dels medicaments que pren, etc.; cal destacar que comença a haver evidències científiques que contemplen com els bacteris intestinals podrien estar utilitzant minúscules seccions de codi genètic o micro-ARN per modificar el funcionament de l’ADN en les cèl·lules nervioses; existeixen també famílies de bacteris que tenen la capacitat de modular l’expressió del factor neurotròfic derivat del cervell o BDNF —per les seves sigles en anglès— un factor de creixement essencial en processos com la neurogènesi, la proliferació, la diferenciació i supervivència de les neurones, l’establiment de contactes sinàptics i inclús un factor clau que aconsegueix evitar la mort neuronal en cas d’accident cerebro-vascular; per tots aquests motius els bacteris que, des de la microbiota, incrementen els nivells de BDNF resulten fonamentals per a la prevenció i reversió del deteriorament cognitiu, el TDAH, els trastorns autistes, etc.; el correcte estat i equilibri de la microbiota —eubiosi— o el seu desequilibri —disbiosi— condiciona el correcte funcionament de mecanismes com el de control de sacietat, homeòstasis de la glucosa i la insulina, estat d’inflamació i formació de placa d’ateroma, etc.; la microbiota és una aliada defensiva de primera línia que, a l’alimentar a enteròcits i colonòcits, promou la producció de moc intestinal, en té cura degradant el moc vell, proporciona aquest rebuig als microorganismes que s’alimenten d’ell a fi que creïn més butirat, produeix bacteriocines —substàncies antimicrobianes— per evitar que els agents patògens colonitzin les mucoses sanes i, a més de tot això, al competir els seus microorganismes entre si per nutrients i espai, aconsegueix crear una barrera que impedeix que els bacteris nocius travessin la paret intestinal, la facin permeable davant de substàncies perjudicials i es dirigeixin al torrent sanguini desequilibrant el sistema immunològic i donant pas a infeccions, respostes inflamatòries, pèssima absorció de nutrients, etc.; a nivell neuroendocrí, rellevants estudis han demostrat que un desequilibri entre poblacions microbianes —disbiosi— junt a l’increment de la permeabilitat de la paret de l’intestí genera alteracions en la secreció hormonal que, per exemple, poden sobreestimular l’Eix Hipotàlem-Hipòfisi-Adrenal provocant estrès: ↑ fecalobactèries i ↓ bífidobactèries = ↑ alliberació massiva de cortisol —principal hormona de resposta davant l’estrès.
8la serotonina és un neurotransmissor modulador de l’Eix Cervell-Intestí que té una funció fonamental en la gestió del comportament emocional, sòcio-afectiu, l’ansietat i la por; modula l’estat d’ànim, el son, l’equilibri psíquic i la cognició; a l’intestí, regula la secreció, motilitat i sensibilitat; la microbiota alberga bacteris capaços d’incrementar la seva síntesi, i el recompte baix o el dèficit d’aquesta població bacteriana està relacionat amb una major prevalença de trastorn bipolar, depressió, ansietat, fòbies, etc.; científics xinesos han evidenciat que en els pacients amb SII —síndrome de l’intestí irritable— existeix una correlació entre la desregulació del metabolisme del L-triptòfan —aminoàcid essencial precursor de la seva síntesi a l’intestí— i la pròpia serotonina, i la coexistència del trastorn depressiu sever; en un curiós estudi, investigadors del University College Cork, a Irlanda, van obtenir uns resultats sorprenents que van evidenciar científicament que un desequilibri en la microbiota intestinal podia causar depressió: transferiren microbiota de pacients diagnosticats com a deprimits a rates del seu laboratori i observaren com elles començaven a patir els símptomes de la malaltia, incloent l’anhedonia —incapacitat de sentir plaer— característica de les persones profundament deprimides: les rates deixaren de recórrer al consum del que, en el seu esta normal, els proporcionava tanta delectança: l’aigua ensucrada.
9CLA o àcid linoleic conjugat; es tracta d’un àcid gras poliinsaturat, nutrient orgànic 100% natural, que el cos necessita però no crea, per tant, cal sintetitzar-lo a partir de l’alimentació. És l’encarregat d’absorbir cèl·lules grasses saturades actuant sobre la lipoproteïna lipasa —enzim responsable d’emmagatzemar el greix en el torrent sanguini— pel que resulta fonamental per reduir el greix acumulat sense que això incideixi en la disminució o pèrdua de massa muscular —no només això sinó que s’ha demostrat que afavoreix el seu increment i manteniment— i, al ser ric en Omega 3 i 6, contribueix a l’eliminació del colesterol de baixa densitat; activa el metabolisme de les proteïnes motiu pel qual ajuda a absorbir-les, regula el metabolisme, equilibra el sistema digestiu i l’immunològic, contribueix a la recuperació muscular després de l’exercici físic i té un important efecte antioxidant i antiinflamatori.
10l’esfingomielina és un dels principals lípids estructurals de les membranes del teixit nerviós, es troba especialment a la beina de mielina que envolta i aïlla elèctricament els axons de les cèl·lules nervioses.
11els quilomicrons són lipoproteïnes que es formen a les cèl·lules epitelials de l’intestí prim durant la digestió dels lípids; constitueixen un mecanisme fonamental per al transport de lípids, especialment triglicèrids i colesterol, des de l’intestí fins a la resta del cos; relacionats en la producció d’energia i l’emmagatzemament de greix; una microbiota poc variada afavoreix el sobrepès i l’obesitat.
12la lipogènesi és la seqüència de reaccions bioquímiques mitjançant la qual són sintetitzats els àcids grassos de cadena llarga per formar triglicèrids o greixos de reserva.
13l’efecte termogènic fa referència a la quantitat de calor que el cos genera per digerir els aliments que consumeix accelerant el metabolisme durant la digestió; el cos crema calories al digerir les proteïnes, greixos i carbohidrats que s’ingereixen i, per tant, una persona mai prendrà el 100% de les calories que consumeix a l’alimentar-se.
14cambra especialitzada del seu sistema digestiu que alberga grans poblacions de protozous i bacteris que contribueixen a la digestió de l’herba i els vegetals tan rics en cel·lulosa que contínuament ingereixen; proporciona un ambient estable i relativament uniforme de característiques anaeròbiques, amb una temperatura i un pH que propicia les condicions òptimes per al desenvolupament de denses comunitats d’aquests més que beneficiosos microorganismes.
15els mediadors de la inflamació són totes les molècules que participen en la regulació del procés inflamatori, són com missatgers que actuen sobre els vasos sanguinis, cèl·lules inflamatòries i altres cèl·lules, i inicien i regulen la resposta inflamatòria de l’organisme. Intervenen en els estadis inicials de la inflamació, amplifiquen i coordinen la resposta immunitària i són els encarregats de regular dinàmica i activament tant la immunitat innata como l’adaptativa, des del seu inici fins a la seva resolució; quan la resposta inflamatòria es transforma en crònica sol deure’s a una desregulació d’aquests mediadors.
16fonamentalment cel·lulosa i lignina que es troben als cereals, segó i grans sencers; aquesta fibra és coneguda com insoluble perquè reté poca aigua, és poc fermentable i, en aquest sentit, resistent a l’acció dels bacteris de la microbiota; recull els residus de les parets intestinals, augmenta el bol fecal, redueix la seva consistència i el seu temps de trànsit; has de saber que fins mitjans del segle passat es creia que la fibra no servia per res i des de la indústria alimentària es començaren a refinar les farines, els arrossos, el sucre… per despullar-los d’aquest tan saludable i necessari component d’allò que és realment ‘integral’.
17carbohidrats accessibles a la microbiota, MAC, per les seves inicials en anglès; són polisacàrids —carbohidrats complexos formats per un gran nombre de sucres simples que s’uneixen entre si mitjançant enllaços glucosídics— que els nostres enzims digestius no poden ‘trencar’ i en aquest nivell del procés no poden nodrir-nos; bàsicament fibra soluble, hidratable i molt fermentable que permet augmentar la població de bacteris; si la microbiota no té accés a aquests carbohidrats, els telegrafistes que generen els missatges més beneficiosos no poden sobreviure ni expandir-se i els microorganismes danyosos o agents patògens es fan més forts i s’apropien del terreny; dins dels MAC ens trobem amb els midons resistentsAR —fibra prebiòtica per excel·lència, ‘resisteix’ la digestió i la microbiota se’ls cruspeix a tots encantada; afavoreixen la producció d’AGCC com el famós butirat; ghee, patates, civada i arròs cuits i enfredats17.1, plàtans mascle, llenties, llavors, castanyes, moniatos, iuca, fajol—, els betaglucans —civada, bolets, algues, ordi, sègol, blat de moro; les seves fibres promouen la correcta funció del sistema immune—, la inulina i els fructooligosacàridsFOS —hidrats de carboni de cadena curta; civada i llegums; all, ceba, tomàquets, porros, endívies, ruca, xicoira, carxofes, espàrrecs—, els mucílags —els fabriquen les pròpies plantes per a si mateixes quan pateixen ferides o lesions; saragatona, xia, llinosa, mostassa, figues, alga agar-agar— i la pectina —es troba fonamentalment a la pell dels tomàquets i les pomes, en els aranyons, groselles, raïm, móres, melons, llimones, mandarines, peres, codonys, pinyes, pastanagues, apis, cogombres, remolatxes, fesols, azukis, cigrons i llenties. Donat que cada tipus o colònia de bacteris té les seves preferències, aquí pren ple sentit la recomanació de portar una dieta molt variada i equilibrada per mantenir una microbiota sana i funcional, repleta de bacteris antiinflamatoris, dels ‘bons’ que produeixen més AGCC, dels eficients telegrafistes, dels que estan sempre dedicats a protegir el nostre organisme de les agressions externes, dels que controlen el creixement i mantenen a ratlla la població de bacteris ‘dolents’ —associats a la inflamació, a la síndrome metabòlica, a la resistència a la insulina, a la obesitat, etc.
17.1cuinar i refredar l’arròs, la pasta i les patates, no només els qualifica per ser MAC i els transforma en aliments de menor índex glucèmic sinó que, per a les persones diabètiques o interessades en cuidar la seva ingesta de carbohidrats o el seu pes, resulta una tècnica afavoridora per contribuir a regular els seus nivells de glucosa i a més disminueix l’aportació calòrica del plat; és ideal deixar refredar aquests aliments un mínim de 24 hores, conservats en nevera a uns 4oC; repetir la pràctica ‘escalfar-enfredar’ millora la qualitat dels MAC; després, tant l’arròs com les patates i la pasta poden consumir-se freds, a temperatura ambient o calents.
18els metabòlits són les molècules resultants de la fermentació; el terme en general es refereix a qualsevol substància produïda durant el metabolisme —conjunt de reaccions químiques que, partint del que ingerim, efectuen les cèl·lules amb l’objectiu de sintetitzar o degradar substàncies; es tracta de la digestió i processos químics corporals.
19el colonòcit és la cèl·lula que recobreix l’epiteli de l’intestí gruixut o colon; les cèl·lules epitelials de l’intestí prim són els enteròcits que entapissen tota la superfície interna de l’intestí i arriben a representar el 80% del total de cèl·lules intestinals; aquestes cèl·lules epitelials compleixen funcions de barrera biomecànica, bioquímica i immunològica en simbiosi amb la microbiota.
20els electròlits són minerals presents a la sang i altres líquids corporals que porten una càrrega elèctrica; condicionen el funcionament de l’organisme pel que fa a la retenció de líquid, l’acidesa o pH de la sang, la funció nerviosa i muscular, etc.; els més comuns són: calci, clorur, magnesi, fòsfor i potassi.
21la glucogènesi o GNG és la formació de glucosa a partir de substrats no glúcids com a part de la resposta al dejuni: aminoàcids, lactat i glicerol; la seva activació té efectes beneficiosos sobre la glucosa i l’homeòstasi energètica.
22l’homeòstasi és el procés de regulació dels nivells hormonals que aconsegueix que l’organisme pugui funcionar amb normalitat.
23l’apoptosi és per a la cèl·lula maligna una ‘invitació al suïcidi’; es tracta d’una mort cel·lular programada; aquest procés es desempallega de les cèl·lules que han estat malmeses irreversiblement.
24.ael metabòlit propionat activa la gluconeogènesi intestinal(IGN) —s’ha demostrat que, igual que el fetge i el ronyó, l’intestí pot alliberar glucosa a la sang; simultàniament el SNE detecta la glucosa intestinal alliberada i informa al cervell de què la té assegurada i a disposició i així es produeix l’homeòstasi energètica i queda regulat el comportament relacionat amb l’estrès—, la glucosa viatja per la vena porta a gran velocitat i al ser detectada provoca una reducció de la ingesta, evita l’acumulació de teixit adipós perquè disminueix la sensibilitat a la insulina de l’adipòcit i permet que els músculs utilitzin l’excés de glucosa, motiu pel qual el seu hoste —o sigui tu— es beneficia d’un millor rendiment físic i d’una regulació de pes i greix corporal.
24.bel metabòlit acetat propicia el creixement dels bacteris productors de butirat i desenvolupa un paper fonamental en la regulació de la gana del seu hoste, de fet, quan creua la barrera hematoencefàlica s’acumula a l’hipotàlem i promou la sensació de sacietat; com apuntava, ingerir carbohidrats complexos proveeix de fibra soluble als bacteris sacarolítics que són capaços de fermentar i produir més AGCC i, a la vegada, aquests metabòlits regulen i propicien el creixement de diferents poblacions bacterianes; la diversitat de colònies de microorganismes sans no només afavoreix la salut intestinal sinó que millora la salut nerviosa i immunològica del seu hoste; els AGCC fins i tot controlen la proliferació d’organismes potencialment patògens com l’Escherichia coli, els bacteris Campylobacter i la Salmonella.
25el GABA o àcid gamma-aminobutíric és un aminoàcid i neurotransmissor que controla l’excitabilitat cerebral i las fases ansietat-calma afavorint la relaxació i la son; el seu dèficit està molt associat a la depressió; estudis realitzats en models animals demostren que una microbiota pobre i poc diversa redueix la qualitat i la duració del son; tanmateix, en humans, s’ha comprovat que una alteració en els ritmes circadiaris de son-vigília també produeix disbiosi o alteració de la microbiota intestinal assenyalant, de nou, aquesta bidireccionalitat de l’Eix Intestí-Cervell; en investigacions psiquiàtriques recents s’està començant a abordar la necessitat de prescriure ‘còctels de bacteris saludables’ o psicobiòtics a pacients afectats d’insomni, ansietat, depressió, trastorn bipolar…
26el nervi vague forma part de la via parasimpàtica del SNA, neix al tronc encefàlic, baixa i s’estén al llarg del cos pel coll, tòrax i abdomen, i acaba al colon; manega informació sensorial i motora i innerva els principals sistemes del cos; regula l’estat d’ànim, el comportament, la digestió i la resposta immune; alguns virus i proteïnes poden viatjar per ell i arribar a l’encèfal; estudis científics han demostrat que la seva estimulació és positiva per al tractament del dolor crònic i inclús de la depressió; les seves terminacions nervioses capten la informació que emana de la microbiota intestinal i la transmeten per la via ràpida al cervell.
27s’ha observat que els nivells elevats de butirat contribueixen a millorar la qualitat del son facilitant el desenvolupament i l’allargament de les fases clau que més afavoreixen a la regeneració i al descans.
28s’ha comprovat que l’alteració del son disminueix la sensibilitat de l’organisme a la insulina i aquest factor pot propiciar un augment de pes que desencadeni en obesitat; a més, algunes patologies neurològiques també apareixen arran de malalties intestinals —SII, Crohn, colitis ulcerosa— que, freqüentment, comencen amb una alteració del son denominada Trastorn de Conducta del son fase REM.
29el magnesi facilita el desenvolupament normal de l’activitat cognitiva, afavoreix la concentració i la calma —molt recomanat en casos d’hiperactivitat—, propicia el descans nocturn, redueix el cansament i la fatiga, contribueix a la bona circulació sanguínia i a la relaxació muscular i actua sobre les rampes, resultant fins i tot eficaç en l’alleujament/eradicació de la síndrome de las cames inquietes(SCI).
30durant aquest simple i petit procés casolà d’oleació aiurvèdica —saturació d’oli— que et recomano, el ghee, al ser ingerit en dejú durant uns dies seguits, impulsarà el teu cos a utilitzar el greix acumulat com a combustible; si desitges treure el màxim rendiment a aquesta particular oleació, durant la resta de la jornada, minimitza la ingesta de greixos limitant-la al propi ghee i maximitza el consum de fibra soluble i proteïna vegetal obtinguda a partir de la combinació de llegums i arròs per mantenir el teu organisme en el metabolisme dels greixos: permetràs que l’excés de greix acumulat i les toxines liposolubles emmagatzemades en ell siguin mobilitzades i, a la vegada, els sediments hepàtics i biliars siguin adherits i arrossegats cap a fora del cos gràcies a l’acció de la fibra; en un estudi realitzat, després d’una ingesta continuada de 7 dies de ghee amb una dieta de neteja aiurvèdica, els investigadors observaren una reducció del 48% de tòxics mediambientals i del 58% de pesticides en el cos dels que hi participaren en comparació amb el grup de control. Si necessites perdre pes de manera saludable i mantenir-te, canviar els teus hàbits alimentaris, o assessorament per millorar la teva alimentació i nutrició, et recomano els meus programes de Coaching.
31la llimona és una font de potassi, vitamina C —implicada en la síntesi de col·lagen, processos de cicatrització i sistema immune; gran poder antioxidant contra el fotoenvelliment, afavoreix la lluminositat de la pell—, àcids orgànics —a la polpa: cítric, màlic, acètic i fòrmic; potencien la vitamina C i compten amb un gran poder antisèptic—, fibra soluble —pectina sota la pell: ↓colesterol ↓glucosa ↑microbiota— i flavonoides —sota la pell i a la polpa; venotònics i vasoprotectors, antiinflamatoris, analgèsics, diürètics, antihipertensius; la seva acció junt amb la vitamina C ↑limfòcits— com ara l’hesperidina. Tot i que és ‘àcida’ les seves característiques electroquímiques la converteixen en un producte alcalinitzant/regulador del pH transformant, a l’estómac, l’àcid cítric en citrat amb els seus corresponents efectes alcalinitzants en sang —contra l’acidificació; té cura dels ronyons i redueix la producció de càlculs renals pel seu efecte quelant—, afavoreix la digestió, l’absorció de nutrients i la detoxificació estimulant la secreció de sucs gàstrics, afavoreix ↓pes ↓greix; la seva fragància i olis essencials ↑energia ↑ànim ↓depressió. Resulta excel·lent combinar-la en dejú amb el ghee per, com has llegit, les seves ‘miraculoses’ propietats i perquè és un aliment que actua com a tònic, antiàcid, rejovenidor i emol·lient; el ghee és un meravellós biopotenciador —augmenta la biodisponibilitat dels nutrients que s’ingereixen amb ell; per això és el perfecte vehicle transportador d’aquells nutrients que són difícils d’assimilar i de traslladar-se des de l’intestí al torrent sanguini; a l’Aiurveda és un aliment-medicament de capçalera per les seves propietats iogavathi —potencia les qualitats de les herbes medicinals que es prescriuen com a medicació aiurvèdica.
