Hi havia una vegada, durant un capvespre de cru hivern, un petit i entremaliat inuit¹ que, resguardat del fred al tepee² familiar 🏕, es disposà a aixafar una aranyeta que s’ocultava replegada en si mateixa, entre costures, sota una de les escletxes… La seva mare, a l’adonar-se’n, a correcuita va agafar fortament el nen i així el va aturar salvant in extremis la vida de la cria-insecte. Fou llavors quan mare aranya, que havia estat observant la dramàtica escena des de massa lluny per poder intervenir, en agraïment  per tan empàtic acte, va teixir per a la mareta humana una bella xarxa dins l’anella de salze, tendons, pell i plomes que lluïa al seu pit, per protegir també el seu fillet contra el mal que aguaita, especialment quan es pon el Sol, a totes les criatures de la Terra. La xarxa, suspesa sobre el llitet del bebè, prendria cada nit vida esdevenint un diligent atrapa-somnis que vetllaria sense descans per deixar passar les divines vibracions còsmiques pel seu centre i, hàbilment i intel·ligentment, capturar totes les energies negatives i els mals esperits per a exposar-los i lliurar-los cada matinada a l’astre rei de l’Univers, el Sol, a fi que els inundi amb la seva Llum extingint, d’aquesta manera, la foscor i el mal de la vida al Planeta.

Conta, la tradició tribal canadenca, llegendes i històries semblants a aquesta que acabo de narrar-te, per explicar l’aparició ancestral dels dreamcatchers a la seva cultura. Tal i com explicava María Alma a la Jillian, durant les seves llargues nits en vetlla, és gràcies a la transmissió oral intergeneracional de la vasta mitologia d’aquestes societats humanes, les que realment foren les primeres nacions de les terres nord-americanes, que s’ha constatat que la creació dels atrapa-somnis es remunta a temps prehistòrics i que el seu ús, contràriament a l’opinió aliena, mai no ha estat estètic sinó terapèutic.

En mitologies veïnes, com per exemple la de la nació Anishinaabeg, era Asibikaashi, la Dona Aranya, qui teixia la seva xarxa a diari, just abans del llostre, capturant la Llum dels primers rajos de Sol a través de les gotes de rosada que es condensaven sobre ella i oferint-la al seu poble com a símbol protector i benefactor per al nou dia. Quan els Anishinaabeg van passar d’estar concentrats majoritàriament en les Turtle Mountains a dispersar-se per tot el continent i els seus membres es van organitzar en altres clans com el Naakowe, Mississauga, Odishwaagaamii’ininiwag, Amikwaa, Boodiwaadmi, i l’Ojibwe, succeí que, Asibikaashi, la Dona Aranya, no donava a l’abast i no podia arribar a temps de teixir tanta tela i estendre tot el seu llenç abans de la sortida del sol… Fou llavors quan va explicar la tècnica per a l’elaboració del dreamcatcher a totes les dones a fi que, cada matinada, al despertar el dia, continuessin la labor de teixir les seves xarxes màgiques per protegir i proveir de meravelloses oportunitats de vida als seus bebès i als seus éssers més estimats, i guardar-los dels mals somnis i les entitats malignes que pul·lulen pels llindars de la consciència i poden fer-se fàcilment amb el control de l’ànima durant el seu trànsit extracorpori en la fosca nit.

En l’idioma Ojibwe, el dreamcatcher es designa amb la paraula asabikeshiinh, que és la forma inanimada de l’aranya, o amb la frase bawaajige nagwaagan, que significa ‘un parany per als somnis’. Així, els seus bawaajige nagwaagan capturen els giiwanaadingwaam, és a dir els mals somnis i malsons, i permeten a diari el pas de bawaajigan, els seus somnis, pensaments espirituals i visions il·luminades, a fi que succeeixi el miracle bawaajigewin, que és l’acció d’agafar un somni i convertir-lo en quelcom que es pot veure a la vida real, convertir-lo en una realitat constatable

En el cas dels principals enemics³ dels Ojibwe, els Lakota⁴ o Teton, que en realitat eren tribus de la família Sioux que es desplaçaren per les praderies cap a l’Oest, fou a l’ancià líder espiritual, que estava meditant al cim d’una muntanya, a qui se li presentà el picardiós i gran mestre de saviesa Iktomi en forma d’aràcnid i començà a parlar-li en el llenguatge sagrat que només els líders espirituals entenen. Iktomi va agafar l’anella de salze, pelatge de cavall, plomes, granadures i ofrenes que el líder espiritual portava penjada del seu coll i començà a teixir, des de fora cap endins, una meravellosa xarxa mentre li explicava al xaman com era en realitat i com s’esdevenia el cicle de la vida a l’Univers; a l’arribar al centre de l’anella, Iktomi hi va deixar un forat i li va explicar que havia teixit aquell cercle perfecte per ajudar-lo, tant a ell mateix com a tota la seva nació, a fer un ús també perfecte de les seves visions, somnis, pensaments i idees per complir tots els seus objectius a l’encalç del creixement espiritual de la humanitat. Iktomi li digué: ‘Vell… si creus en el Gran Esperit, la xarxa atraparà les males ideacions i canalitzarà, permetrà fluir, els bons pensaments, les bondats de les teves aspiracions, pel forat central que et connecta amb l’Univers; així el dreamcatcher filtrarà somnis i visions i es convertirà en el guardià del destí del teu… del vostre… futur’. El líder espiritual dels Lakota transmeté la visió que el gran mestre de saviesa Iktomi li oferí al seu poble, i ara els Sioux teixeixen i confien a la xarxa dels seus atrapa-somnis l’esdevenir de les seves vides perquè és precisament en ella on saben que es troba el seu destí.

En altres societats indígenes nord-americanes, l’avantpassada comuna que va combinar els diferents elements del dreamcatcher fou l’Aranya Àvia que acostumava a fer llargues passejades per les praderies, i en una de les seves travessies arribà tan lluny que la sorprengué la nit i va poder contemplar, meravellada, la Via Làctia davant els seus ulls. Descansant sota l’esplendorós cel nocturn, ideà i teixí la primera xarxa de somnis per interceptar els mals somnis provinents de la foscor i deixar penetrar la inspiració divina que emanava lluminosa de l’Univers protegint, d’aquesta manera, la Terra, la vida, el destí i, en el sentit més ampli de la paraula, els somnis de la humanitat. En altres cultures, l’atrapa-somnis retenia en la seva tela els presagis de bons auguris, les millors visions de l’ésser adormit i, pel contrari, apartava de la consciència i deixava marxar pel seu forat central tot allò que era nociu o potencialment perillós per al somniador. Algunes nacions, per altra banda, compartien la creença que l’ànima, durant les nits, quedava reposant en el seu dreamcatcher, el qual tenia la funció de prevenir la seva divagació per la foscor i el món oníric, i el penjaven especialment ubicat al llit dels moribunds a fi que, els seus cossos, quan l’ànima estigués descansada, la poguessin recuperar.

María Alma, filla de nadiua canadenca i pare tico⁵ i néta de xaman, va teixir un dreamcatcher especialment per a la Jillian a fi que la seva ànima, quan hagués reposat i en cas que aquest fos el seu propòsit, pogués tornar al seu cos i reprendre el seu camí a la Terra 🌈. Com la terapeuta li explicava, cada dreamcatcher és un talismà sagrat carregat amb la saviesa tribal dels ancestres, i cal que sigui particularment dedicat i personalitzat per al seu destinatari perquè allò que, comercialitzat industrialment i completament descontextualitzat, es mostra com un simple i curiós objecte artístic o decoratiu és, en realitat, un actiu sanador.

Tot i que, en algunes tribus, el dreamcatcher podia adoptar la forma d’una llàgrima per representar una gota de rosada a la teranyina que captura a diari la llum solar i crema amb ella les males energies, generalment, les xamans i també els artesans nadius que els comercialitzen, solen fer-lo rodó perquè representa simbòlicament el cercle de la vida a través del viatge diari del Gran Pare Giizis⁶, el Sol 🌞, i també la Gran Mare Lluna 🌕, pel cel. La seva anella acostuma a ser curosament elaborada amb branquetes de salze, i la xarxa dissenyada a mode de teranyina originalment era confeccionada amb tendons d’animals o cordó de tija d’ortiga, des de fora cap endins, i deixant sempre un espai buit just en el seu centre a fi que puguin fluir lliurement l’energia còsmica i les bones vibracions cap a l’ésser dorment, i la resta de ‘material’ quedi completament atrapat per la xarxa. El número d’ancoratges de la xarxa a l’anella és 8 pel nombre de potes de l’aranya o 7 per les Set Profecies o els Set Focs⁷. Respecte a les plomes⁸…

Les de mussol (ésser femení, saviesa) o d’àguila (ésser masculí, valentia) són les encarregades de portar suaument i subtilment a la consciència de la persona dorment, mitjançant l’aire o l’alè còsmic, els bons somnis, visions, inspiracions, representacions…, que passen lliures pel centre del dreamcatcher. Pel que fa a l’addició més moderna de granadures, si n’hi ha només una representa a la Mare Aranya que l’ha teixit, i si n’hi ha vàries representen els mals somnis, les males vibracions, els esperits malignes atrapats en els enganxifosos fils de la teranyina que seran cremats amb els primers i més purs rajos solars de cada dia al llostrejar; respecte a les puntes de fletxa, també afegides més recentment en el temps, se solen addicionar assenyalant els 4 punts cardinals a fi que l’ímpetu del vent confereixi major força i protecció al posseïdor de l’atrapa-somnis.

Així doncs, tal i com María Alma contava a la Jillian, quan et trobis una petita cria asabikeshiinh 🕷, respecta-la i protegeix la seva vida, perquè Mama Aranya 🕸 és la que ha tingut cura, durant mil·lennis, no només dels seus propis fills sinó de tots i cadascun dels somnis dels fills dels homes i, a través d’ells, de la pròpia Mare Terra.

I és que els somnis sempre han commogut els seus somniadors. El misteri de la seva presència, la seva causa, el seu possible efecte… sempre han estat objecte d’anàlisi i d’estudi al llarg de la història de la humanitat.

De fet, en moltes civilitzacions antigues, els somnis ocupaven un lloc privilegiat a la vida de les persones, gaudien de ple significat, eren interpretats i oferien informació molt clara als ‘somniadors’ en forma de vaticinis, profecies, missatges… La puresa de la força espiritual, el propi nom, l’objectiu vital de cadascú o l’especialització dels membres d’aquestes societats, generalment apareixien en moments de trànsit, de meditació profunda, de descans nocturn… El fet de reunir-se i compartir amb els altres components del grup els propis somnis i visions cohesionava, educava, prevenia i, en definitiva, construïa comunitats intel·ligents emocionalment, intel·lectualment i espiritualment, construïa comunitats sòlides, hàbils, eficients, coneixedores i familiaritzades amb l’existència real del món místic i capaces de liderar el seu propi destí. En els somnis i les visions acostumen a aparèixer els trets més purs i virtuosos dels ancestres, els propis valors i potencials, els animals i éssers totèmics atribuïts a cada persona, els destins dels descendents, el paper clau de la Terra com a sustentadora del creixement de cada civilització… I totes aquestes cultures, coneixedores de la importància dels somnis i visions per al creixement individual i col·lectiu, començaven per protegir els seus nens amb els dreamcatchers a fi que, a l’entrar en la foscor de la nit i romandre en aquell espai oníric durant el son, rebessin una connexió pura i lluminosa amb el seu esperit, amb la seva ment subconscient, ‘atrapant’ no solament els malsons sinó també els mals somnis amb tots els elements perniciosos que contenen, i deixant passar lliurement els bons somnis, la inspiració, l’alè còsmic revelador dels seus camins i dels seus destins. Així doncs, els bebès, a l’estar molt temps durant el dia a la seva cuneta observant les plomes voleiant a l’aire, jugant amb elles i dormitant, eren els lògics i principals receptors d’aquests amulets protectors —que després seguien usant d’adults, en moltes ocasions, a mode de talismà— i aprenien lliçons sobre els misteris de l’existència ja des de ben petits gràcies al trànsit diari d’uns símbols, visions, pensaments i somnis, que arribaven perfectament filtrats a través del forat-centre de la xarxa i protegits per aquesta tela teixida especialment per aniquilar, cada llostre i amb els primers rajos del Sol, totes les energies negatives i els mals esperits atrapats en ella durant la fosca nit.

I recorda… Com bé escriu la Jillian al seu diari personal… “Si qui t’estima teixeix per a tu un Dreamcatcher… cada matí, com l’Ocell Fènix, ressorgeixes i arribes a tocar el cel amb les ales, que són les mans.”

A propòsit de les intricades i brillants xarxes teixides incansablement per les aranyes que pots contemplar, si de matinada surts al bosc, repletes de gotetes de rosada il·luminada pel sol… I en homenatge a la seva participació en la història mística dels dreamcatchers…

Et deixaré, perquè puguis filosofar i et llueixis 🤩 una estoneta ben de gust davant dels teus col·legues, amb unes paraules del savi i pacificador Gran Cap Si’ahl també conegut com Gran Cap Seattle⁹, líder de la Nació Duwamish¹⁰: