Terapeuta diplomada en el Sistema Floral del Dr. Bach. Life Coach. Escriptora. Emprenedora.
Categoria: Ohanami Ets Tu
-
Una de cante jondo… I Villancicos!
—
HO HO HO!!! 🎅🏻 Bon Nadal!!! 💫 No em diguis ara que no sabies que hi ha un pal flamenc “villanciquero”? Sí, sí, sí! T’ho explico ara mateix… Els primers villancicos daten del segle XV i bàsicament eren una composició poètica popular amb una tornada, de tres o quatre versos, que es repetia després de cada estrofa.
-
Ghee, el germà sa de la mantega (Part II).
Bé… Seguim on ho vam deixar! 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻 Fins aquí t’havia ofert 2 variants molt pràctiques de les propietats curatives del ghee que pots combinar segons les teves necessitats o, simplement, emprar la que millor casi amb tu o més t’agradi… però si ets dels meus… si pertanys al grup dels amants del cafè-matinal-i-abans-no-em-diguis-res-que-m’estic-despertant… si ets del club dels artistes, dels somiadors, dels apassionats de la xutada de cafeïna… Aquí va la 3! A prova de bales i digna de James Bond! 😂🤣 Per a tu, amb tot el meu amor, i… com diria Bond… Die Another Day (Mor un altre…
-
Ghee, el germà sa de la mantega (Part I).
Fa unes setmanes vaig rebre un mail de S. M. i no és per desmerèixer ningú, però tristament no es tractava d’un missatge de cap dels tres Reis Mags i, afortunadament, que ningú no s’emocioni i sobretot que cap republicà deixi de llegir-me! 😉, no era un mail del rei d’España ni de l’emèrit. En realitat, es tractava d’un bonic missatge d’una lectora de nacionalitat caribenya, Sara Mariona, el contingut del qual parcialment revelaré en aquest post amb finalitat merament il·lustrativa.
-
Qui em deixa una escala de mà…?
¡Oh, la saeta, el cantar al Cristo de los gitanos, siempre con sangre en las manos, siempre por desenclavar! ¡Cantar del pueblo andaluz que todas las primaveras anda pidiendo escaleras para subir a la cruz! ¡Cantar de la tierra mía que echa flores al Jesús de la agonía, y es la fe de mis mayores! ¡Oh, no eres tú mi cantar! ¡No puedo cantar, ni quiero, a ese Jesús del madero, sino al que anduvo en el mar! […]
-
La samarreta imperi… La xavala dolenta de la underwear?
Marlon Brando a la mítica A Streetcar named Desire també llueix una soferta camiseta de asillas (per allò de les ‘axil·les’ a España), camisilla (Colombia), franelilla (Venezuela), bivirí (Perú), musculosa (Argentina)… O sigui, Brando, duu molt ben col·locada una ‘samarreta imperi’ de tota la vida que, a causa d’un grapat de prejudicis rancis i estereotips xenòfobs o socials, no ha estat mai exempta de polèmica i, desafortunadament, també és coneguda com a wife-beater o ‘apallissa-esposes’ i shooter shirt o ‘camisa de tirador’ a EE.UU. Però, de fet… A qui no li han entaforat els seus pares, de menut, una samarreta…
-
Exigeix sempre Respect… Te’l mereixes i te’l deus!
Cada vegada que escolto la reina del soul, la gran Aretha Franklin, demanar respecte fa que, com no!, senti per dins meu l’orgull de ser dona i, a la vegada, la ingent responsabilitat de continuar, cada dia del món, reivindicant els meus —que són nostres, els dels éssers humans— drets en tots els àmbits de la vida. […]
-
The Physician, Noah Gordon.
Ningú no és profeta a casa seva o “not without honor, save in his own country” que dirien els anglosaxons i, certament, el proverbi bíblic es va complir per a Noah Gordon amb la seva novel·la El metge publicada el 1986. Amb escassos volums venuts a EE.UU., país natal de l’escriptor, la novel·la hagués passat sense pena ni glòria si un editor alemany no s’hagués enamorat d’ella al llegir la sinopsi al catàleg de l’editor americà de Gordon i hagués promogut la seva difusió regalant 5.000 exemplars a les principals llibreries del seu país. Així fou com l’obra va triomfar a Europa, principalment…
-
Si sabeu on dorm la lluna blanca…
Aquesta composició, pura poesia política, podria ser tan sols —i de fet ho és— un bell cant d’amor, però acaba esdevenint molt més que això, acaba essent una oda al·legòrica a la proesa, el cant d’un combatent de la imprescindible Revolució que tem fallir i no retrobar mai més l’anhelada llibertat, el cant d’un amant que se sent impel·lit a marxar i tem no retrobar-se amb el seu amor. […]
-
Una de cante jondo…
—
Sortir per peteneras, prendre alguna cosa a palo seco, estar de parranda, saber de quin pal va, donar el cante, explicar milongas… Sabies que totes aquestes expressions pròpies de la llengua veïna i tan utilitzades a la nostra parla quotidiana provenen del flamenco? El flamenco es una manifestació artística escènica de cante, toque i baile, característica de Múrcia, Andalusia i Extremadura, que fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010. […]
